És una fruita que pertany a la família de les Anonàcies, que consta d'unes 800 espècies arbòries de les regions tropicals, amb fruits en baia i carnosos. El gènere Anon consta de 120 espècies de les quals unes 20 es cultiven pels seus fruits a l'Amèrica tropical i sud d'Europa. Procedeix del xirimoià, un arbre que pot arribar fins a 8 m d'alçada.
Aquest fruit madura a l'hivern, la millor època per gaudir del seu sabor i propietats nutritives.
Encara que la seva forma pot ser globular o ovoide, depenent de les varietats, generalment té forma de cor. Té de 7,5-12,5 cm de longitud i el seu pes oscil·la entre els 150-1.000 g.
Presenta una pell reticulada de color verd i una polpa blanca de consistència cremosa. Conté nombroses llavors aixafades de color negre que fan, aproximadament, 1 cm de longitud. La seva polpa, refrescant, molt aromàtica i de gust dolç, lleugerament àcid, recorda a la barreja de pinya tropical i plàtan o al gust de la pera.
L'origen de la xirimoia es remunta als Andes peruans i les muntanyes d'Equador, on creix espontàniament, encara que alguns historiadors inclouen també les zones andines de Xile i Colòmbia. Els espanyols la van anomenar "menjar blanc" quan la van descobrir a Amèrica.

VARIETATS
A Espanya, en productivitat destaca la varietat Fi de Jete (90%) i Campas, i en menor proporció, Pacic i Bonita. En general, les varietats de major cultiu procedeixen d'híbrids, essent algunes d'elles: Impresa (fruites de gran mida amb forma conoide o subglobosa, de pell llisa i coberta de forats que s'assemblen a empremtes digitals o les escates d'un rèptil i polpa dolça, de bon gust i sucosa), Mammillata (fruites de pell llisa i bona mida, sucoses, saboroses, aromàtiques i amb menor nombre de llavors que l'anterior), Tuberculata (fruites de mida mitjana, forma globulosa, pell verd fosc i de maduració tardana) i Umbonata (fruites de mida mitjana, forma de pinya, pell fina, polpa saborosa, amb moltes llavors i poc resistent al transport).

PROPIETATS NUTRITIVES
El seu component majoritari és l'aigua. Destaca la seva aportació d'hidrats de carboni, entre els quals predominen la glucosa i la fructosa.
És pobre en greixos i proteïnes, però donat el seu alt contingut de sucres, el seu valor calòric és força elevat.
Pel que fa a altres nutrients, és bona font de potassi i vitamina C.
El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula.
La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. A més compleix una funció antioxidant.
La seva aportació de fibra millora el trànsit intestinal i beneficia a múltiples alteracions i malalties.

COM ESCOLLIR I CONSERVAR
Quan s'adquireixin no han de presentar imperfeccions a la pell. Per evitar que la xirimoia es passi, convé comprar-la una mica verda i deixar-la madurar a temperatura ambient a la llar. Està madura si el color de la closca ha passat de verd fosc a verd clar o verd-groguenc. Altres indicadors inclouen l'aparició d'un color cremós entre segments de la closca i una major suavitat de la superfície.